Plànol de la xarxa ferroviària de Catalunya

El plànol de la xarxa ferroviària de Catalunya és un sistema complex que combina infraestructures de diferents èpoques, operadors i amples de via.

Característiques i Estructura de la xarxa ferroviària de Catalunya

Per entendre el plànol ferroviari de Catalunya, cal visualitzar-lo com un arbre on el tronc és Barcelona i les branques (els ramals) s'estenen pel territori seguint la geografia natural (costa i valls dels rius).

Aquests ramals s'estructuren principalment en el servei de Rodalies de Catalunya (operat per Renfe) i les Línies Metropolitanes de FGC.

1. Els Ramals de Rodalies (Xarxa Adif)

Aquests ramals utilitzen els dos grans túnels de Barcelona per travessar la ciutat i bifurcar-se cap al nord i el sud:

• Cap al Nord (Direcció Girona/França):

  • Ramal de la Costa (R1): Segueix la línia del mar pel Maresme fins a Blanes i Maçanet. És la línia més antiga d'Espanya.

  • Ramal de l'Interior (R2 Nord/R11): Passa per Granollers i Sant Celoni cap a Girona i Portbou.

  • Ramal del Vallès/Pirineus (R3): Puja cap a Vic, Ripoll i Puigcerdà. Es caracteritza per tenir llargs trams de via única.

• Cap al Sud (Direcció Tarragona/Lleida):

  • Ramal de la Costa (R2 Sud): Travessa els túnels del Garraf cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.

  • Ramal de l'Interior (R4): Passa per Vilafranca del Penedès cap a Sant Vicenç de Calders (connexió amb Tarragona).

2. Els Ramals de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)

FGC gestiona línies que funcionen gairebé com metros interurbans, amb ramals molt específics:

• Línia Barcelona-Vallès (El "Metro del Vallès"):

  • S'inicia a Pl. Catalunya i es bifurca a Sant Cugat en dos ramals clau: un cap a Terrassa (S1) i l'altre cap a Sabadell (S2).

• Línia Llobregat-Anoia (El "Metro del Baix Llobregat"):

  • Surt de Pl. Espanya i es ramifica cap a Manresa (R5) i cap a Igualada (R6) a partir de Martorell. Té un traçat de via mètrica (més estreta).

3. El Ramal de Circumval·lació (R8)

Aquest és l'únic ramal "transversal" modern que no entra a Barcelona. Connecta el Vallès Oriental amb el Vallès Occidental (Granollers - Martorell) passant per la Universitat Autònoma (UAB). És una peça clau per trencar la radialitat del plànol.

Resum de connexions per zones

Problemàtiques de la xarxa ferroviaria de Catalunya

1. Estructura Radial i Centralitzada

La xarxa està clarament dissenyada amb un model radiocèntric. Barcelona actua com el gran node central on convergeixen gairebé totes les línies.

• El "nucli" de Barcelona: Les línies de Rodalies i Regionals creuen la ciutat a través de dos túnels principals (Plaça Catalunya i Aragó), cosa que genera un coll d'ampolla crític.

• Manca de transversals: Existeix una dificultat històrica per anar de ciutat a ciutat (per exemple, de Mataró a Sabadell) sense haver de passar per Barcelona o fer transbordaments complexos.

2. Dualitat d'Operadors i Amples de Via

Una de les característiques més singulars és que no tota la xarxa és compatible entre si a causa de l'ample de les vies: